Veure tema anterior :: Veure tema següent |
Autor |
Missatge |
admin Site Admin
Registrat: 14 Des 2009 Missatges: 7
|
Publicat: Ds Gen 23, 2010 9:00 pm Assumpte: Col·laboracions literàries sobre la vida i l'atletisme |
|
|
Espai obert als pantaurells amb ganes d'esplaiar-se explicant les seves opinions i pensaments sobre el sentit de la vida, el sentit de córrer, i en definitiva, el sentit de tot plegat. |
|
Tornar a dalt |
|
|
jaume
Registrat: 20 Gen 2010 Missatges: 6 Ubicació: Barceola
|
Publicat: Dg Gen 24, 2010 7:54 pm Assumpte: L'art no em deixa viure |
|
|
Quan escric acostumo a fer-ho quan estic apunt de posar-me al llit, d'aquesta manera no tinc temps d'arrepentir-me i estripar el que he deixat plasmat al paper. Avui, encara queden unes hores per anar a dormir i no escric res sobre paper. Feta aquesta breu introducció entro en el tema.
L'art no em deixa viure, podem interpretar-ho de maneres diverses. Jo només ho faré de dues. La primera, la que pesa més disortadament, és que has de soportar la fama per poder viure de l'art, soportar i previament haver-hi accedit. La segona, la senzilla, la de mirada tendre però constant, ineludible, la que es respira al mateix temps que l'aire, la que es barreja amb la sang vermella que ens corre per dins. La que pot tornar-se patològica, obsesiva, paranòica, combulsiva, però al mateix temps extasiant, encantant, sedant, autocomplaent. Aquesta és a la que m'agrada seguir fent costat des de molt jove, pública i privadament.
Ho sento però l'art no em deixa viure. Com un constant martell contra l'enclusa intenta donar formes necessàries o futils als meus actes quotidians. No tinc marxant, no tinc galeria, no tinc obra. Soc enamoradís de les formes, de les que em vaig trobant com de les que genero amb qualsevol estrí de taller. L'art de corda fluixa, tant íntim, que s'ha tornat egoista. Que demana entenedors i cops a l'esquena, que vol enfrontar-se des de fa temps amb la tristesa de les comandes mal valorades i reviure aquells moments joves en que, sense viure de l'art, de l'art en feia la meva vida. |
|
Tornar a dalt |
|
|
jaume
Registrat: 20 Gen 2010 Missatges: 6 Ubicació: Barceola
|
Publicat: Ds Gen 30, 2010 6:38 pm Assumpte: |
|
|
Mirat de lluny tot sembla petit, fent broma amb els meus fills, quan eren més petits jugavem a ser gegants amb mans que podien agafar caps com una oliva, tapar edificis, fer entrepans de muntanyes. Les fotos enganyaven la vista. Tot era lluny i petit.
Passa el mateix mirant un mapa, segons l'escala els quilòmetres són més petits o més grans. Anar fins a París damunt un mapa resulta un pam i tres dits.
Marató! 42 coma "algu". Un número, un nombre de quilòmetres escrits o parlats. Avui he anat a Barcelona pels tunels de Vallvidrera i en el peatge hi posa que hi ha 17 quilometres. Amb cotxe hi ha un troç que només s'hi pot anar a 80 quilòmetres hora i el trejecte s'ha fet llarguissim. Llarrrrrguiiiissiiiim.
Quan diuen que còrrer és una cosa de cap més que de peus, a algú se li ocorre pensar que menjar és una cosa de mà més que de boca?
Tornem a mirar-ho de lluny, perquè em penso que ara per ara l'ùnic que em sembla gran, mirant-m-ho de lluny, és la marató.
Salut i força (mental) als que l'han de disfrutar. |
|
Tornar a dalt |
|
|
jaume
Registrat: 20 Gen 2010 Missatges: 6 Ubicació: Barceola
|
Publicat: Dc Feb 03, 2010 10:57 pm Assumpte: |
|
|
Li pesa més el cap que els peus. Va topé, s'entrebanca sol. Trepitja ous.
Les cames li van soles. Cames ajudeu-me. Per cames. Les cames li fan figa. El fill del vent. etc.
Us vull fer una proposta, recollir expressions relacionades amb el caminar i el córrer. En català, castellà i francès.
Bé, què us sembla? |
|
Tornar a dalt |
|
|
JordiG
Registrat: 15 Des 2009 Missatges: 23
|
Publicat: Dj Feb 04, 2010 10:39 am Assumpte: |
|
|
Corre que se les pela
|
|
Tornar a dalt |
|
|
Climent
Registrat: 07 Gen 2010 Missatges: 6
|
Publicat: Dl Feb 08, 2010 2:05 pm Assumpte: |
|
|
Córrer més que el vent
A passos de gegant
Amb un misto al cul
Anar com si portés un coet al cul |
|
Tornar a dalt |
|
|
Oriol
Registrat: 25 Gen 2010 Missatges: 12
|
Publicat: Dt Feb 09, 2010 6:04 pm Assumpte: |
|
|
Sembla ke portis un petardu al cul
Córrer com el vent
Xino-Xano |
|
Tornar a dalt |
|
|
Climent
Registrat: 07 Gen 2010 Missatges: 6
|
Publicat: Dc Feb 10, 2010 8:04 pm Assumpte: |
|
|
Qui no corre,vola
Qui no té cap,te cames
Córrer com una llebre
Anar a pas de tortuga |
|
Tornar a dalt |
|
|
JordiG
Registrat: 15 Des 2009 Missatges: 23
|
Publicat: Dj Feb 11, 2010 9:38 am Assumpte: |
|
|
No et corris, no et corris...!!!
(ai, em sembla que no va del mateix tema... )
Buenu, ja me'n pensaré més... |
|
Tornar a dalt |
|
|
jaume
Registrat: 20 Gen 2010 Missatges: 6 Ubicació: Barceola
|
Publicat: Dv Feb 12, 2010 8:36 pm Assumpte: |
|
|
Això s'anima.
Piernas pa que os quiero.
Fugir per cames.
No siento las piernas.
Quan tu hi vas jo torno |
|
Tornar a dalt |
|
|
|