Panteres de Can Aurell

admin · Site Admin Registrat: 14 Des 2009 Missatges: 7

Molt sovint els pantuarells fem curses on anem sols, o amb molt poc acompanyats... aquí podrem explicar les curses que hem fet, els nostres temps, les nostres sensacions, recomanacions, avisos i consells... perquè tots n'estiguem al cas.

JordiG · Registrat: 15 Des 2009 Missatges: 23

Primera cursa de muntanya per a un servidor, i he de dir que l'he disfrutat de veritat
La intenció era arribar a Matadepera corrent amb el Climent, però a l'últim moment el JaumeM (i el fred) ens convencen, i pugem tranquil·lament en cotxe. Bona decisió, arribem amb temps de sobres per recollir els dorsals i gaudir del molt bon ambient que es respira en aquesta cursa. Malgrat els 500 inscrits, encara és una cursa que no s'ha massificat, et vas trobant gent coneguda per tot arreu, i un caliu força agradable, es veu que els organitzadors s'estimen la cursa i cuiden els detalls, un deu per a ells.
Recullo el dorsal i l'obsequi, i davant la sensació de fred decideixo posar-me la màniga llarga (evidentment sota la samarreta oficial dels Pantaurells) i el buf... la veritat és que no m'ha arribat a molestar en cap moment.
Ens fem la foto de rigor davant l'arc d'arribada, amb el Climent i el Jaume, poc després trobem l'Àlex que ha arribat una mica després amb el seu cotxe, salutacions, escalfament i estiraments (molt poquets), i cap al lio.
Anem cap a la sortida, ens avancem una mica amb el Climent, però al començar i voler progressar, ell tira endavant i el perdo de vista. Primer quilòmetre de baixada per asfalt, fins arribar a la pista. Aquí passo l'Anna Cos, que va xino-xano, i veig el Climent i m'hi acosto. Noto molèsties, especialment a l'esquena (des de la mitja de Terrassa que les arrossego), i tibades a la cadera dreta. Tinc males sensacions, però curiosament, al començar a pujar pel camí, les molèsties van desapareixent i em sento força bé. Fem les primeres pujades junts amb el Climent, em poso al davant en sentir-me més bé, i quan me n'adono ja m'he quedat sol. Vaig avançant corredors, les rampes són força exigents. Del km 2 al 4 el circuit puja i baixa, es fa molt entretingut, per un entorn boscós molt agradable, i fins i tot amb algun tros de corriol. A partir del km 4, comença la pujada forta cap al cim del Mont-Rodon, deu ser només 1km i mig, però aquí sí que pateixo de valent... rampes dures, duríssimes per a mi (que estic fent la primera cursa de muntanya de la meva vida), al meu costat hi ha un corredor que utilitza la tècnica de caminar amb grans passes posant les mans sobre les cuixes per donar-se impuls... ho provo una estona, però em cansa tant com córrer i ho deixo estar. Hi ha moments en que córrer és una il·lusió... ens acostem al final de la pujada a ritme de tortuga, i m'enganxo a una noia que va al davant (i que després veuré que va ser la primera classificada), i és del club atlètic de Viladecavalls, sembla que porta un bon ritme constant i m'ajuda a regular l'esforç de la pujada.
Arribem al Mont-Rodon, avituallament i força ambient (un deu per a l'organització), i agafo una taronja per apaivagar la sensació de defalliment. Els 2 km següents el circuit puja i baixa per una pista ampla i maca, és força trenca-cames, amb alguns excursionistes i ciclistes que ens trobem pel camí i que ens animen. Als trossos de pujada vaig deixant la noia enrere, i segueixo encara avançant algun altre corredor. Em sento força cansat, però noto la cadera perfecte, i l'esquena no ha anat a pitjor, la cosa pinta bé. Dec portar un bon ritme, he anat sempre progressant i no falta molt per acabar la pujada.
Arribo al següent avituallament, pregunto i ja em diuen que només queden els 4 km de baixada, una segona taronja i a córrer. Aquí de seguida em passen un parell de fletxes molt acostumats a baixar per muntanya. De tota manera, quan em vaig recuperant i vaig agafant la tècnica de baixada, encara m'enganxo a algun altre corredor, i no perdo les referències visuals amb els del davant.
Baixada a tota òstia, perdoneu la paraula, però és que és així... algun trosset amb fang o una mica pedregós, que cal controlar per no fotre's de cap... al km 9 miro el cronòmetre i estic a 44 minuts, arribaré a meta només 10 minuts després, o sigui que aquests últims 3,5 km els correré a poc més de 3 minuts el km...
Al km 10 comença l'asfalt de les urbanitzacions, i començo a notar flato, segurament de l'impacte a les costelles d'aquesta baixada tan forta a la que estic tan poc acostumat. Llàstima, perquè estava progressant, i ara he de baixar una mica el ritme. Respiro tot lo més profundament que puc, i no em va a més. L'últim km, ja a dins del poble, torno a apretar, encara faig algun avançament, i de sobte, darrere una cantonada, apareix la línia d'arribada i força gent animant, tota una benedicció.
En la recta final intento acostar-me al corredor del davant, però em veu venir, i està prou fort per esprintar i no deixar-me apropar. Entro amb els braços enlaire, animat pel speaker que li dóna molt ambient a l'arribada, i molt i molt content de la cursa feta (i sobretot d'haver-la acabat).
En unes taules molt ben muntades ens espera un esmorzar de primera categoria, beguda, entrepanets, fruits secs i dolços... i amb un vas a la mà veig l'arribada del Climent, l'aviso que en té un al darrere que l'està intentant atrapar, i es marca un brutal esprint final que fa exclamar al speaker "si corre tota la cursa així, segur que la guanya!".
El meu temps final: 54'30". He entrat el 64è, d'un total de gairebé 500 corredors. L'objectiu era baixar de l'hora, i s'ha aconseguit sobradament, o sigui que molt content. I encara més perquè no he notat excessives molèsties, només un doloret a l'esquena que no acaba de marxar, però que espero vagi desapareixent els propers dies.
Al final ens retrobem amb l'Àlex, el Climent i el Jaume, saludem molts corredors i companys que omplen la plaça de Matadepera, amb un ambient molt maco que fa oblidar el fred del matí.
Recollim els xandalls del cotxe, i amb el Climent baixem corrent, a ritme suau, fins a Terrassa... que s'acosta la marató i si no sumem kilòmetres ho passarem malament.
Una cursa dura, però molt aconsellable!